Cria de cavalls PRE

Cavalls Lluís Pell

A vegades penso: Qui ho havia de dir que acabaria dedicant-me als cavalls?

No era aquesta, la meva feina, ni tenia cap relació amb el que havia estudiat; però en començar a tractar-los em vaig sentir tant atret que va acabar esdevenint la meva professió i la meva passió.

Sempre m'havien agradat els cavalls, però mai no hi havia pujat. Va ser quan tenia 20 anys que, conjuntament amb quatre amics, vàrem comprar una euga i el seu pollí. No era una campiona, però ens permetia poder passejar. El problema era que ens havíem d'anar tornant per muntar-la. Tenir una sola euga per a quatre que érem nosaltres, va fer que ens anéssim endinsant cada vegada més en el món dels cavalls.

Després de cinc anys i amb els conceptes una mica més clars sobre els cavalls i la doma, vaig decidir dedicar-me a la seva cria i a posar en pràctica la disciplina de la doma clàssica. Sempre una mica apartat de la competició, he aconseguit assolir els principals conceptes, muntar bé a cavall i tenir una sòlida base.

Molt sovint, són els mateixos cavalls els que ens ensenyen el poc que en sabem i el que ens manca per aprendre’n. En el meu cas, han estat precisament la curiositat i les ganes d'aprendre, combinades amb l'esperit de superació diari, el que m'ha permès tirar sempre endavant.

Després de vint-i-cinc anys, un altre canvi de direcció en la manera de relacionar-me amb els cavalls: suposo que molts dels que hi treballem sempre volem entendre'ns-hi més i sovint somiem en fer moltes coses. Jo també! La veritat és que sempre havia pensat que els cavalls no entenien gaire el que els hi dèiem o el que els hi fèiem fer, ja que semblava que no mostraven cap interès i que feien les coses amb desgana. Com n'estava d'equivocat!

Aquest va ser precisament el motor que em va portar a interessar-me per la doma natural.

Havia vist algunes coses en doma natural, però quan ho proves i veus que no funciona ho deixes córrer. Un dia, vaig comprar un vídeo de Pat Parelli, Los siete juegos. No semblava gran cosa i, si no estàs gaire interessat, és una mica avorrit. Però vaig veure que fent allò tenia el control del cavall peu a terra i que era una bona base per començar. A partir d'aquí i després d'invertir-hi moltes hores, vaig anar progressant i vaig adonar-me que els cavalls responen a altres estímuls, normalment menys apreciats. És com si estiguéssim separats per una cortina, la de la por que ens tenen com a depredadors que som, i quan aconsegueixes apartar-la, tot canvia.

És llavors quan t'adones que en realitat són observadors, que poden diferenciar moltes coses i que tenen una gran capacitat d'aprenentatge. No obstant això, cal que estiguin calmats i que utilitzis amb ells un mètode apropiat.

Ara fa cinc anys que treballo en aquesta línia. Veig que no ho sé tot i que em queda molt per aprendre. Però sí és cert que mai no m'hauria imaginat poder fer el que estic fent amb els cavalls i les possibilitats que això m'ofereix.

Ara puc dir que tinc un mètode d’ensenyar i relacionar-me amb el cavall.

Seguint aquest mètode i un programa d'entrenament, pots aconseguir-hi coses increïbles. No crec que calgui escriure més, és millor mirar les imatges que parlen per sí mateixes.